El 17 de juny 2023  juren el càrrec Josep Ma Riba, com a President de l’EMD de Bellaterra i la resta de vocals que l’acompanyaran durant els propers 4 anys: Norman Portell (BE!), Chus Cornellana (BE!), Jordi Macarulla (BE!), Gemma Moliner (BE!), Lorena de la Peña (BE!), Carles Triginer (GxB), Guillem Nadal (GxB) i Laura Batalla (ERC).

En el seu primer discurs com a president del mandat 2023-2027, Josep Maria Riba  afrima que ho fa “amb una il·lusió tremenda pel fet de tenir la confiança d’un número tan gran de bellaterrencs”. Un gest que li dona “molta força i energia“, alhora que també “molta responsabilitat per no decebre”.

El ja nou president de l’EMD va fer una llarga llista d’agraïments començant per la seva família i en especial a la seva dona, als seus fills i al seu pare, qui va morir poques hores després de saber els resultats de les eleccions. A continuació, les seves paraules van ser per l’executiva del partit, els amics i la Unió de Veïns, de qui va afirmar que van ser el detonant per presentar aquesta nova candidatura. Pel que fa als partits, va agraïr especialment a Junts que decidís no presentar candidat i donar-li suport a ell, a més de la sana competència entre tots ells, al personal de l’EMD i el govern sortint, perquè “segur que, al final, han fet el que han cregut millor per Bellaterra”.

Respecte els representants de l’Ajuntament de Cerdanyola, va destacar el bon tarannà inicial que havien rebut per part del revalidat com alcalde, Carlos Cordón (PSC), i les trobades informals que han mantingut abans de l’acte.

Pel que fa als grans reptes per Bellaterra, apunta que cal “trencar amb l’estancament crònic” derivat de problemes amb les infraestructures i una manca d’inversions per part de l’Ajuntament. L’altre problema crònic que apunta és la “pèrdua de cohesió social“, un factor “especialment trist” perquè té la convicció que hi havia més cohesió social abans, quan no hi havia l’EMD, “ja que els veïns participaven més i la joventut estava més implicada”.

El tercer repte: les dificultats de poder fer un “relleu generacional” a les cases on afirmava que la normativa urbanística de l’any 1976 esta “caducada” i ara podran tenir l’oportunitat de presentar al·legacions al nou Pla Director Urbanístic (PDU) de la zona.

L’últim repte, corregir el que va apuntar amb claredat davant l’alcalde com: “el problema crònic d’estar deixats de la mà de Déu per part de l’Ajuntament de Cerdanyola“. Per aixó molts veïns de Bellaterra prefereixin dependre de l’Ajuntament de Sant Cugat que de l’Ajuntament de Cerdanyola, perquè estan convençuts que el tracte seria molt millor a Sant Cugat que no pas el de Cerdanyola”.

Amb tot, va dir a l’Alcalde que tenim “una oportunitat històrica de donar-li la volta a aquesta situació“, aprofitant els dos governs “forts” i amb “capacitat operativa“.

Per aquest motiu, l’Alcalde  aposta per buscar fórmules en les que les dues zones en sortissin beneficiades. “Estem en la millor disposició que mai per fer una bona feina i en la bona direcció”, sintetitzava. “Anem per feina“, resava el cartell situat al faristol. És per aquest motiu que es comprometia a “esprémer” les competències que ja tenim com EMD: cultura, espai públic i mobilitat. Amb l’objectiu que “Cerdanyola vegi que les coses les fem bé” i llavors reclamar noves competències com escombraries, seguretat, il·luminació, etc. “Demostrem que fem bé les coses i llavors podrem demanar-ne de noves i amb el finançament oportú, que segur que ens donaran facilitats”, deia el ja nou president.

Per la seva banda, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC) va felicitar el “canvi d’etapa” i “desitjar molta sort i encerts” al nou president, a més d’agraïr el treball dels governs anteriors. Qualifica a Bellaterra de “poble” i es posa a disposició per “treballar i millorar plegats”: “Jo com alcalde només puc fer que brindar la nostra ajuda”. “Amb en Josep Maria hem anat parlant i creiem que tenim molts punts en comú”, deia. En tot cas, afirmava com volia lluitar perquè la distancia entre Bellaterra i Cerdanyola “sigui cada vegada més petita” i en aquest sentit deia: “Nosaltres hi posarem el nostre granet de sorra”. A més, “tenim la convicció que hem de deixar de judicialitzar la política i arribar a acords”. En tot cas, es va mostrar obert a parlar “de tot” i a posar-se a treballar “des d’ara mateix”.

Com a acte cerimonial, Riba presenta quatre arbres que va avançar que plantaran en diferents punts de Bellaterra com a símbol de bellesa i de reducció d’emissions de diòxid de carboni, ja que tots ells absorveixen CO2 i són el pi pinyoner, el roure, una alzina i un avellaner. “La natura és essencial i tothom que viu aquí et fa referència a la natura”, diu. Una referència al canvi climàtic que vol fer ja en el discurs inicial “perquè el factor ambiental serà molt important”.

Vol que Bellaterra esdevingui una “urbanització modèlica” des del punt de vista sostenible. Per acabar, dues cites: “Vinc a governar i això vol dir fer coses” i “Jo no vinc a perpetuar-me, estic aquí per fer feina i estic convençut que entre tots ho farem bé”. “Gràcies i visca Bellaterra“.

El dies 10 i 11 de Febrer ens hem presentat al poble a la Plaça del Pi. S’ha anunciat per mail als nostres afiliats i simpatitzants i també en general des de les nostres xarxes socials (Instagram, Twitter i Facebook).

Ho hem fet dient: “Ha arribat el dia! Sortim de casa, de la pantalla i dels grups de Telegram per esperar-vos a la plaça del Pi!”,

Han estat dues jornades festives durant les quals tots els bellaterrencs han pogut dipositar el seu desig per Bellaterra en una urna gegant (la “Caixa dels Desitjos”), situada sobre un cotxe 100 % elèctric. Tota una declaració d’intencions donat que a Bellaterra Endavant  apostem clarament per la preservació de la natura i la reducció d´emissions de CO2. 

Entre música i converses, els bellaterrencs han pogut parlar amb els membres de l’Executiva i en especial amb el seu candidat a presidir l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba – expresident de la Unió de Veïns de Bellaterra.

Les dues jornades han aplegat unes 300 persones. Entre els assistents s’hi van comptar infants, joves i grans que, entre altres peticions, reclamaven un espai on desenvolupar les seves aficions lúdiques i esportives o persones d’edat avançada que també volien un espai i més activitats.